Tornar

La política és com el colesterol


En els darrers anys, hem assistit a nous fenòmens que s'han instal·lat en la nostra realitat política, condicionats per l'increment de projectes ideològics o populistes que vénen a representar l'analogia sanitària del colesterol. Dins i fora de les nostres fronteres, ja que aquest colesterol polític té un reflex clarament definit en multitud de països de l'òrbita internacional. Hi ha el colesterol bo, representat pel genuí exercici de la política i els serveis al ciutadà i el populisme polític, sigui del color que sigui, representat per la ideologia que introdueix el ciutadà en un bucle sense aportar-li més beneficis que els de la recompensa emocional d'optar per una opció que, en moltes ocasions, es queda precisament en això: en l'emocional.

En els darrers anys, hem assistit a nous fenòmens que s'han instal·lat en la nostra realitat política, condicionats per l'increment de projectes ideològics o populistes que vénen a representar l'analogia sanitària del colesterol. Dins i fora de les nostres fronteres, ja que aquest colesterol polític té un reflex clarament definit en multitud de països de l'òrbita internacional. Hi ha el colesterol bo, representat pel genuí exercici de la política i els serveis al ciutadà i el populisme polític, sigui del color que sigui, representat per la ideologia que introdueix el ciutadà en un bucle sense aportar-li més beneficis que els de la recompensa emocional d'optar per una opció que, en moltes ocasions, es queda precisament en això: en l'emocional.

Com a ciutadania hem d'aprendre a diferenciar quins són els avantatges que ens pot aportar una opció política i assumir el diagnòstic. Ser més exigents i menys tolerants amb el colesterol polític dolent, que de vegades s'instal·la a conseqüència d'una sobre exposició mediàtica a determinades visions i decisions polítiques que pot ocasionar-nos indigestió, futurs problemes cardiovasculars i altres malalties per descobrir. Si el nostre sistema polític acudís a una unitat sanitària per sotmetre's a una analítica, els resultats serien molt diversos pel que fa a la composició del colesterol dolent que l'habita, en contraposició del bo, que també n'hi ha. 

Per la nostra part com a partit municipalista no permetrem que els partits generalistes en el discurs a les eleccions municipals, posicionin el debat polític a visions molt dirigides a l'entelèquia nacional que només existeixen en el seu ideari sense cap realitat objectiva. Aquesta política de colesterol dolent l'únic que busca és la satisfacció d'objectius ideològics particulars mentre ha atipat amb sobredosi d'oportunisme populista a una ciutadania que ja ha perdut o si més no, despitat, la visió real de la política municipal útil. 

Però, com i on generem colesterol bo? Només amb un exercici de la política òptim i realista, serem capaços de generar el colesterol bo que ens garanteix salut i expectatives per el futur. I això passa per anteposar el ciutadà enfront de les polítiques i enfront de la ideologia. Tota opció política ha d'assumir el ciutadà com l'epicentre d'un exercici polític que ha de materialitzar-se en la gestió impecable dels serveis que li pertoquen, com a veritable prioritat. 

És el cas d'Ara Reus, una formació política que parteix del compromís, de l'eficàcia de la prestació dels serveis al ciutadà, que empatitza amb la ciutadania, en la gestió de projectes, en el compliment en un 60% del nostre programa electoral en les àrees que hem gestionat, en la realització de pressupostos adequats a la realitat econòmica de la ciutat i en definitiva, en la recerca de la satisfacció de tots els veïns.



Twitter de @DanielRubio

Facebook

Canal Youtube

Vídeos destacats

#TuEtsReus
Entrevista a Daniel Rubio
II Congrés Ara Catalunya