Reus, ciutat pionera en la gestió hídrica

La gestió de l'aigua a Reus no ha estat mai senzilla. Ni ho ha estat històricament, ni ho és avui dia. No em canso de dir que Reus, al llarg dels segles, ha estat una ciutat que s'ha hagut d'inventar tot i més per garantir-se el subministrament bàsic d'aigua. La manca d'aigua ha estat el principal problema del municipi i, per tant, la de Reus i l'aigua és la història d'una lluita i recerca constant, com encara és evident avui dia.

La gestió de l'aigua a Reus no ha estat mai senzilla. Ni ho ha estat històricament, ni ho és avui dia. No em canso de dir que Reus, al llarg dels segles, ha estat una ciutat que s'ha hagut d'inventar tot i més per garantir-se el subministrament bàsic d'aigua. La manca d'aigua ha estat el principal problema del municipi i, per tant, la de Reus i l'aigua és la història d'una lluita i recerca constant, com encara és evident avui dia.

Des d'aquesta perspectiva, Reus acumula una gran expertesa en la gestió de l'aigua. No es tracta de dir que ho fem millor que altres, però sí que podem afirmar que Reus, des de fa molts anys, presta atenció a la gestió integral de l'aigua perquè, molt possiblement, no hem pogut abaixar mai la guàrdia. Les circumstàncies no ens ho han permès, i sabem ben bé que, si parlem d'aigua, les solucions miraculoses i immediates no existeixen. L'aigua reclama gestió quotidiana i una altíssima responsabilitat social.

Per tant, al llarg dels segles i fins al dia d'avui, Reus ha estat una ciutat pionera en la gestió hídrica. No es tracta de proclamar novament que la ciutat va tenir la primera depuradora de l'Estat, als anys trenta del segle XX, ni de recordar molts altres passos endavant que els reusencs ens hem atrevit a fer, sinó de constatar també que la gestió de l'aigua a Reus continua sent de primeríssima divisió en el moment actual.

Aquesta setmana, per exemple, s'ha parlat a l'opinió pública del percentatge d'aigua que es regenera a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR), i s'ha qüestionat els suposadament baixos nivells de reutilització. Lògicament, en el cas de Reus, com arreu de Catalunya i del món, existeix un important marge de millora en el cas de la reutilització de les aigües i en la gestió responsable i eficient. Nosaltres no posem en dubte que podem anar més enllà, però sí que m'agradaria que aquests debats públics poguessin sustentar-se sobre dades tècniques fiables i que puguin fer-se a partir d'uns mínims elements de veritat.

En el cas de l'aigua regenerada, les dades de la depuradora de Reus no són pas dolentes: el 2018 es van reutilitzar 600.000 m3 d'aigua depurada, que va ser destinada, com és habitual, a la Comunitat de Regants del Molinet i al club de golf Aigüesverds. Aquests 600.000 m3 representen un 9% de l'efluent de l'EDAR i equivalen al consum anual aproximat de 3.642 habitatges. D'altra banda, aquest 9% de l'aigua reutilitzada és una xifra que està per sobre de la mitjana catalana, que és d'un 5%, segons dades oficials de l'ACA i del Centre Tecnològic de Catalunya.

Insisteixo que el percentatge és millorable –en som ben conscients–, i és per això que entre els nostres objectius ja hi figura la regeneració d'aigua de l'EDAR, de la mateixa manera que la ciutat de Reus està plenament integrada en el projecte d'eficiència RECAMP (al costat d'altres municipis del Camp de Tarragona), i que fa temps que treballem amb l'Agència Catalana de l'Aigua per bastir alternatives d'estalvi i regeneració. No estem de braços plegats.

Les solucions no s'improvisen d'avui per demà, si parlem de la gestió de l'aigua. A Reus, per exemple, posats a parlar de regeneració, és el treball i la planificació permanent que ja ens permeten reutilitzar aigües que presenten algun tipus de problema de potabilitat i que ja usem amb plenes garanties sanitàries en casos molt concrets. No és cap novetat en la nostra gestió, ho hem explicat reiteradament a tot aquell que vulgui escoltar-nos. A Reus utilitzem aquesta aigua regenerada en polígons industrials, la neteja de la xarxa de sanejament i en el regadiu de determinades zones de la ciutat. En paral·lel, treballem i invertim a buscar alternatives i recuperem pous i minats, per exemple. És la nostra feina i la nostra responsabilitat quotidiana.

No vull, però, que aquest article s'interpreti com una certa voluntat per part meva de fomentar discussions públiques i controvèrsies interessades. Sí que voldria, però, aprofitar per demanar una mica de rigor en els plantejaments públics que es fan en assumptes tan complexos com és el de la gestió de l'aigua. No tot s'hi val en la defensa legítima d'un posicionament polític, i el mínim que cal demanar a tothom és que els debats tinguin un cert rigor i parteixen de dades contrastades. Penso sincerament que, en el cas del riu Siurana, aquest punt de partida seria imprescindible.

Insisteixo a dir que nosaltres no posem en dubte que podem fer les coses millor, i és precisament amb l'objectiu de buscar solucions que l'Ajuntament de Reus ha volgut participar en la Taula del Siurana, on encara aspirem a mantenir un debat seriós i de bona voluntat, encara que n'hi hagi que sembla que només tinguin interès en el lliurament de carnets de bons i de dolents.

Honestament, des de Reus tampoc no creiem que hàgim d'entrar a qüestionar la gestió de l'aigua a la comarca del Priorat. No ens sembla responsable, ni creiem que sigui el que ara toca. Perquè tot aquest debat, que és d'una complexitat i responsabilitat enorme, l'hem de tenir en el marc de la Taula del Siurana, i l'hem de fer a partir d'argumentacions sòlides, rigorositat tècnica i no pas a cop de soroll i titular de premsa.